Què pot ser aquest dolor d’aquí? Aquesta és una de les preguntes més freqüents que rebem els fisioterapeutes.
Hem de saber que el dolor és una experiència personal. Això vol dir que, per a la mateixa lesió, disfunció o sobrecàrrega muscular, cadascú sent una sensació de dolor diferent.
Quins tipus de dolor existeixen?
El dolor ens el podem trobar de dues maneres:
- Com a símptoma: cop o lesió generada per un acte o fet que ha provocat aquesta
- Com a entitat clínica pròpia: dolor crònic o aprenentatge associatiu que ens provoca un canvi en la transmissió de la connectivitat cerebral desencadenant una necessitat pedagògica de comprensió i reeducació en tot l’àmbit biopsicosocial de la persona i requerir un treball obligat de dessensibilització.
No sentir dolor sí que és una malaltia. Les recaigudes formen part de l’ésser humà, per tant, s’han de normalitzar. En el patiment d’un dolor, la nostra professió tracte de lligar el moviment i la teràpia física i manual en un context de por/evitació per part del pacient. No tothom està capacitat per tolerar dolor ni com conviure-hi.
Evitar el catastrofisme en relació al dolor
Hem de considerar el cercle viciós continuat que ens dóna el catastrofisme provocat per l’afectació en el nostre estat d’ànim.
- Alteració de la percepció del risc (concepte d’hipervigilància, estic pendent de quin dolor, on, quan, quant, com)
- Por al dolor (ens modifica la nostra actuació, els actes diaris i fins i tot comença a ser conscient de gestos que normalment no requereixen atenció per habituals que són en el dia a dia
- Deixar de fer un acte relativament quotidià (penses que el fet d’evitar un gest farà que el dolor remeti)
- Desús (normalment acabes desacostumant/desentrenant el gest evitat)
- Nova sol·licitació (si el tornes a efectuar apareix dolor per la no capacitat funcional ni preparació)
- Tornar al punt d’inici.
En la nostra professió ens dóna valor el fet de treballar l’esperança sobre el catastrofisme que ens genera sentir dolor, i a convèncer de posar els cinc sentits al pacient sobre l’avís que estem rebent. Però en cap cas pensar que el meu cos ha dit prou, només és un avís.
Per altra banda, la por/evitació d’un o diversos gestos ens promou treballar l’educació, despertar inquietuds de saber o conéixer el perquè realment se m’ha despertat ara dolor (no ahir, ni demà) i fins a quin punt genera limitació o pèrdua de funcionalitat.
Com afrontar el dolor físic?
Cal transmetre les eines necessàries per a assolir el màxim empoderament per a treballar els moviments sans i passar a ser conscients de tot el que sí que som capaços de fer en comptes de centrar-nos en el que no podem.
La complexitat del dolor entra en el concepte de la quantitat d’estructures que entren dins d’una persona en causa, normalment, de múltiples factors.
De vegades no cal buscar l’inici o la causa de manera principal i si adaptar-se a aquesta incertesa del dolor. És necessari no tenir la necessitat imperial de tenir un diagnòstic immediat i cert.
El dolor com a plaer
Cal destacar també la lectura del dolor com a plaer. És possible gaudir del dolor.
El concepte de plaer, per tant, esdevé de no tenir l’experiència negativa o dolorosa sinó una resposta o processament positiu generat en el context personal envers una situació que dóna un empoderament suficient per no descriure dolor en aquella situació o experiència.
No podrem entrar en si el dolor i l’emoció van de la mà, però sí que tenim clar que el dolor és la resposta a un gran ventall d’estímuls envers l’aprenentatge personal de totes les experiències viscudes des de petits i en el mateix entorn psicosocial.