Prevenció per a l'espatlla

Prevenció per a l’espatlla

Prevenció per a l’espatlla 1080 721 Salut Gaudí

L’espatlla és un complex articular format de diferents articulacions i músculs on, funcionalment, cadascuna depèn de l’altra. Efectua tots els moviments que comprèn una articulació, i és capaç de sostenir, comprimir, empènyer i traccionar càrregues.

La visió que tenim sobre els dolors associats a l’espatlla dóna protagonisme als problemes locals o centrats en els punts simptomàtics de dolor. Tenint en compte el seu context cal valorar totes les estructures, des del centratge del cap humeral fins a la clavícula, acromi, estèrnum, escàpula i sobretot, columna cervical i toràcica.

A vegades el cervell no té la suficient percepció per saber diferenciar si el senyal d’alarma pot venir de la columna cervical o de l’espatlla, ja que quan una estructura es queixa, les altres han d’adaptar-se provocant canvis en el mode de realització de tasques diàries, gest repetitius laborals o esportius, etc.

Pel que fa a les lesions més comunes, s’emporta tota l’atenció el Manegot dels rotadors, quatre músculs que es localitzen en l’omòplat, però els seus tendons es troben en l’húmer. Per tant, coneixent la particular disposició corporal, comprenem que el recorregut d’aquests tendons farà que es posin en tensió en tots els moviments que fem amb els braços, siguin controlats o bruscos, amb pes afegit o sense, i és aquí on recau la importància del seu manteniment.

A consulta sentim a pacients comentar que aquest dolor ja és crònic o que el dolor conviu i conviurà amb el pacient. El nostre missatge és que si valorem i revalorem totes les estructures, segur que trobem un camí per a autogestionar les càrregues amb la finalitat d’obtenir un major benestar.

Actuació contra el dolor d’esquena:

  • Perspectiva general. No centrar-se únicament en els punts dolorosos i simptomàtics, avaluar dèficits, disfuncions, escales de dolor, però també donar importància a tot allò que sí que podem fer.
  • Context i factors psicosocials. Cada persona té el seu context en el moment de la lesió i cal estar alerta de les demandes en l’àmbit personal per establir un bon tempo i cuidar l’exigència en rehabilitació. Acompanyarem i deixarem clar que gran part del tractament serà el treball diari fora de la consulta o gimnàs.
  • Reestructurar i esquematitzar idees. Tots tenim les mateixes creences acollides dins l’entorn amb frases que s’han dit tota la vida, també podem interpretar els diagnòstics mèdics més enllà del que ens hagin explicat i tot això ens pot provocar una sensibilització central en la qual el cervell interpretarà com a signe d’alarma allò que realment només és un missatge d’avís per baixar l’exigència.
  • Inestabilitats. Uns clacks molt característics que se’ns expliquen com si hagués de ser una possible lesió i que hauríem d’interpretar com a l’oportunitat de començar a incrementar el to muscular o dominar i estabilitzar la flexibilitat i rangs de moviment.
  • Tendinopaties. Quan som diagnosticats de les típiques “tendinitis” cal centrar-nos en la gestió de les càrregues, del gest laboral, del gest esportiu, d’alguna activitat nova, puntual o no dosificada. És important deixar-se aconsellar per un professional que valori la situació, però s’està demostrant que el repòs absolut no és la millor opció.
  • Falta de mobilitat. Els punts comuns sobre una rigidesa o la presència d’adaptacions a un gest repetitiu pot esdevenir en un cas de capsulitis i la seva alteració del moviment. Malauradament la capsulitis adhesiva o espatlla congelada és prou comuna, una situació que engloba molts factors biopsicosocials que farà molt feixuga la seva rehabilitació total, però amb una bona planificació, paciència i molt treball finalitzarem amb èxit.

La capacitat d’adaptació entre totes les estructures fa que si una o unes es trenquen o es lesionen, les altres poden, mitjançant treball actiu individualitzat, adaptar-se per a donar la funcionalitat necessària per a les activitats o moviments requerits.

A tenir en compte:

  • Mobilitzacions toràciques, que, amb la coordinació de l’acte respiratori, augmentem beneficis.
  • Control del moviment i to muscular cervical òptim.
  • Augment de força de la musculatura activa en els moviments demandats. Cal individualitzar la disminució de les càrregues i obtenir control del gest que ha provocat els símptomes o modificar-lo.
  • Tensió estàtica dels músculs estabilitzadors, recolzar-se amb una petita inclinació a una paret de manera frontal o lateral, treballar en quadrupèdia i fer tensions isomètriques (sense moviment) poden ser molt efectius.
  • Flexió i extensió de colze, en totes les posicions i plans possibles.
  • Coordinació i lateralitat
  • Propiocepció i equilibri.

El nostre lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per personalitzar la navegació i millorar els seus serveis, així com per obtenir estadístiques anònimes d'ús mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús d'acord amb la nostra Política de cookies.