respiracio-infantil

Descobreix la fisioteràpia respiratòria infantil

Descobreix la fisioteràpia respiratòria infantil 1080 719 Salut Gaudí

És habitual la congestió nasal i la dificultat per alliberar les vies aèries superiors en pacients pediàtrics, quan aquests presenten malalties respiratòries.

Tècnica de rentat nasal

Hi ha moltes tècniques de rentat nasal per a diverses patologies, però, l’ús del rentat nasal amb sèrum salí isotònic estèril a pressió positiva baixa amb xeringa és el recomanat i el més utilitzat habitualment als hospitals i centres de salut pediàtrics.

L’ús de xeringues s’associa a anàlisis de sang i a agulles, no només per part dels infants sinó també per part dels familiars. A més, implica que aquestes s’hagin d’introduir a les fosses nasals per ser més efectiu, la qual cosa és molest per al pacient i, fins i tot, pot ser dolorós si es realitza de forma repetida tant per hiperpressió com per contacte. Així mateix, es pot provocar alguna ferida, tot i que de caràcter lleu, si el pacient es mou.

La por a dur a terme la tècnica per part dels pares, així com la por dels infants, dificulten la realització de la tècnica correcta i, per tant, l’efectivitat d’aquesta pot quedar compromesa.

Com fer-ho correctament?

El primer que hem de tenir en compte és la capacitat que tenim per ajudar al nostre infant. Esperar que el nas es destapi sol no és una opció i tenim diverses eines per a actuar amb sentit. Podem analitzar la humitat que estem exposats, la hidratació que oferim, el contacte amb gèrmens i bacteris i el tipus d’higiene nasal. Per tant, desobstruir les vies aèries superiors mitjançant un bon rentat nasal, serà indispensable per al benestar de l’infant.

En segon lloc, conèixer la situació del nostre infant, si encara no es manté assegut tenim opció de col·locar-lo tant panxa amunt com panxa avall amb el cap a un costat, per treballar la fossa superior en cada costat. Si l’infant és capaç de mantenir-se assegut, el col·locarem en l’espai resultant de les nostres cames doblegades en indi, assegut a terra.

En tots els casos utilitzarem el nostre cos i braços per privar el moviment de l’infant, efectuant la tècnica el més ràpid possible. Alerta! Si l’infant veu la possibilitat de moure’s, ho farà, amb la possibilitat de poder causar danys, per tant, fermesa.

Quantitat i freqüència del rentat nasal

La rapidesa de l’acte no ha d’anar en conseqüència a l’injecció de la solució salina. Cal remarcar que el flux d’entrada del sèrum ha de ser lent com un brollador d’aigua o una regadora.

Hauríem de tenir-ne suficient amb 0,5 ml-2 ml per fossa nasal en menors de 8 mesos. Entre 2 ml i 5 ml en menors de 3 anys i màxim 10 ml en casos de molta obstrucció en majors de 3 anys.

La freqüència del rentat nasal ha de ser a demanda i sota l’observació de l’obstrucció de les vies aèries. Recomanable la revisió sistemàtica abans dels àpats i abans d’anar a dormir. No és necessari fer rentats nasals de prevenció sense mucositat aparent.

Sprays nasals

Pel que fa als sprays, el seu sistema no arriba a tots els racons de la fossa nasal i utilitzat en excés pot assecar les parets i les estructures cilials (encarregades de transportar i desplaçar fluids, residus i microbis en les vies respiratòries) provocant una possible alteració de la funció, per tant, tot i ser una altra opció cal efectuar-la durant un parell de segons i sense molta repetició.

Últimes consideracions

És important conèixer que l’objectiu del sèrum no serà arrossegar tot el moc cap a l’altra fossa nasal o cap a vies digestives. El seu propòsit és humidificar i salinitzar les parets i les estructures cilials per liquar el moc, eliminar-ne l’excés i no modificar ni prohibir-li les seves funcions. Si el moc surt per l’altra fossa, genial, pot ser degut al seu excés en la cavitat nasal, si no, també genial, el pot empassar juntament amb el sèrum i serà eliminat en les defecacions.

Volem promoure que el sistema respiratori compti amb el seu recorregut correcte, inspirar pel nas, per tant, és indicat evitar les espiracions forçades als infants amb mocadors de roba o paper a menys que el moc estigui situat a la zona més externa de manera evident netejant-se amb suavitat. Fins a certa edat, el control de les espiracions no és complet i els patrons respiratoris que adopti l’infant marcaran el seu futur en l’aprenentatge del seu propi sistema respiratori en repòs, durant la parla, el menjar, la pràctica d’exercici físic i les hores de son.

El nostre lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per personalitzar la navegació i millorar els seus serveis, així com per obtenir estadístiques anònimes d'ús mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, vostè accepta el seu ús d'acord amb la nostra Política de cookies.