Tenim clara la idea que l’esport és salut i que la seva pràctica ofereix la sensació de benestar tant per fora com per dins. A vegades el seu inici és molt complicat i la paciència en temporitzar els objectius a curt, mitjà i llarg termini poden esdevenir una frustració per la lentitud de l’èxit proposat i per la resiliència en les dificultats no controlables que ens trobem en el dia a dia.
Sentir-se sol en un esport individual o dins d’un equip
La decisió presa en escollir un esport cal que sigui molt meditada i moltes vegades cal una ajuda externa per a petits hàbits, consells i pràctiques que puguin reafirmar el bon pas endavant que hem escollit fer pel nostre organisme.
Aconsellem una visió externa en esports individuals els quals puguem establir unes bases de la tècnica dels gests, la força muscular òptima i la tranquil·litat en assolir un aprenentatge de l’autogestió. En el cas d’esports d’equip, podem centrar-nos més en la gestió dels moviments de la mateixa posició dins del grup, per exemple, no efectuarà la mateixa quantitat d’un gest concret un lateral de futbol que un davanter centre, o un aler de bàsquet que un pivot i aquesta repetició probablement no està del tot integrada dins d’un entrenament d’un equip amateur.
Estancament físic o de rendiment
Tenir o no criteri sobre una monotonia de l’entrenament permet comprendre el treball de control motor que el nostre cervell va adquirint per repetició, però a vegades desemboca en un estancament motivacional o una monotonia que apaga el nostre rendiment i fa que perdem la guspira necessària per a la competició.
Gestions de càrregues, tendinitis i agulletes
La importància d’educar en els conceptes de càrrega muscular, descàrregues musculars, tendinitis i agulletes serà clau per a la dosificació de l’esportista. Les dues primeres són importants en l’equilibri freqüència i volum de l’entrenament i les altres dues estaran lligades a la intensitat de l’exercici i la mateixa preparació.
Falta de professionals dins d’un cos tècnic de club
En el món formatiu i amateur, el cos tècnic està format per una o dues persones que hauran de vetllar per la formació en l’àmbit esportiu, però també humà, el coneixement normalment serà en només un camp i moltes vegades cursant estudis en ciències de l’esport o únicament entrenador, esports i lleure. Per tant demanar planificacions especials adaptades a cada esportista sigui l’edat que sigui i el gènere que sigui resultarà impossible, per tant tot el que puguem educar en matèries d’autocontrol i conceptes de salut serà de vital importància en un grup.
Lesions antigues cronificades
Cal donar importància a molèsties viscudes anteriorment, per molt insignificants que hagin estat i sobretot si s’han repetit en algun moment. Avaluar-les i avançar-nos a possibles compensacions farà que la nostra biomecànica estigui preparada a nous i diversos estímuls. No normalitzem els dolors, els comprenem i els treballem des del complex cos-ment.
Prevenció de lesions i abordatge precoç de possibles lesions
Tenir un seguiment regular contempla la possibilitat d’actuar ràpidament en molèsties o lesions patides tant de manera externa (factor no controlable) com intrínseca (factor controlable) i analitzar el procés evolutiu de l’organisme per retornar a la pràctica esportiva tan aviat com es pugui en les mateixes o fins i tot millors condicions.
Propòsits esportius i objectius a curt, mitjà i llarg termini
Posar sobre la taula l’abordatge de tots els factors predisposats per a una major qualitat de vida, des de la importància d’un pla nutricional controlant la rehidratació, la reparació i el descans fins a una gestió emocional de resultats, motivació, temps, bloquejos i visualitzacions. Seguir i creure en la progressió de la gestió de les càrregues, en la periodicitat de l’exigència físic-mental i el monitoratge de l’evolució faran centrar-nos en la consecució dels objectius marcats inicialment sense saltar-se cap pas i focalitzant l’energia en el present.